comunió
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ku.mu.niˈo/ balear /ko.mu.niˈo/, /ku.mu.niˈo/ Occidental: /ko.mu.niˈo/
Nom
modificacomunió f. (plural comunions)
- Participació en relació d'igualtat, per allò que hi ha de comú.
- «Mentrestant, i pensant en els pocs teleespectadors que encara deuen estar llevats, tornen a passar imatges d'arxiu de les inundacions marines del 1953, com a commemoració general durant l'espera, per estar en comunió entre europeus del nord, colpits seixanta anys abans fins al punt que als Països Baixos van construir dos-cents quilòmetres de dics de protecció.» (Élisabeth Filhol, Doggerland, 2020)
- En la religió catòlica, part de la missa en què els fidels congregats a l'església prenen l'hòstia consagrada.
- «Des del moment en què acaba la pregària fins al moment de la comunió amb el cos i Sang de Crist , en el Missal hi ha una sèrie d'oracions , cants i gestos simbòlics que tenen la intenció precisa de preparar i motivar la comunió.» (José Aldazábal, Celebrar l’Eucaristia amb infants, Centro de Pastoral Litúrgic, 1983, pàgina 46)
- Celebració en què un nen pren per primera vegada l'eucaristia.
- «Aquell any feia la comunió i des d'un mes ençà m'havien començat a ploure regals» (Ricard Bertran, De la vora del foc, ed. Setzevents, 2008, pàgina 15)
Sinònims
modifica- [1] reunió, congregació
Compostos i expressions
modifica- en comunió: en consonància
Traduccions
modificaTraduccions
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: co·mu·ni·ó (4)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB