conciliàrem

Potser volíeu: conciliarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.si.ɫiˈa.ɾəm/
	balear /kon.si.ɫiˈa.ɾəm/, /kun.si.ɫiˈa.ɾəm/
Occidental:	/kon.si.ɫiˈa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

conciliàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de conciliar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb conciliar.

Variants

• [2] conciliéssim, conciliéssem, conciliàssim, conciliàssem

Miscel·lània

• Anagrama: reconciliam