conducte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈduk.tə/
	balear /konˈduk.tə/, /kunˈduk.tə/
Occidental:	/konˈduk.te/

• Homòfon: conducta
• Etimologia: Del llatí conductus ‎(«conduït»), segle XVII.

Nom

conducte m. ‎(plural conductes)

1. Canal o tub pel qual circula un fluid.
2. (anatomia) Cadascun dels canals o tubs que es troben en els cossos organitzats per a la vida i que ajuden a les funcions fisiològiques.
3. Allò que serveix de mitjà per a transmetre una informació.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: con·duc·te (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB