Català

modifica
Oriental:  central /kunˈduk.tə/
balear /konˈduk.tə/, /kunˈduk.tə/
Occidental:  /konˈduk.ta/
  • Etimologia: Del llatí conducta ‎(«conduïda»), segle XV.

conducta f. ‎(plural conductes)

  1. Manera d'actuar o de respondre habitualment en una situació.

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: con·duc·ta (3)
  • Anagrama: aconduct

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /konˈduk.ta/, meridional \koŋˈduk.ta\
Americà: alt /konˈduk.t(a)/, baix \koŋˈduk.ta\, austral /konˈduk.ta/

conducta f. ‎(plural conductas)

  1. conducta, comportament

Sinònims

modifica

Relacionats

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: con·duc·ta (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre conducta
  • Pronúncia(i): /kɔnˈdʊk.ta/

Adjectiu

modifica

conducta

  1. nominatiu femení singular de conductus
  2. nominatiu neutre plural de conductus
  3. acusatiu neutre plural de conductus
  4. vocatiu femení singular de conductus
  5. vocatiu neutre plural de conductus
  6. ablatiu femení singular de conductus