- Pronúncia(i): /kɔnˈfuː.toː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bhū̆-(«copejar»), amb el prefix con-.
cōnfūtō (1a present?), cōnfūtās (2a present), cōnfūtāre (infinitiu), cōnfūtāvī (perfet), cōnfūtātum (supí)
- silenciar, reprimir
- suprimir, destruir
- confutar
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.112