consonant

Català

Oriental:	central /kun.suˈnan/
	balear /kon.soˈnant/, /kun.suˈnan/
Occidental:	nord-occidental /kon.soˈnan/
	valencià /kon.soˈnant/, /kon.soˈnan/

consonant f. ‎(plural consonants)

Tipus de lletra que representa els sons no vocàlics.
La consonant s, en posició final de mot, si va seguida d'un altre mot que comença amb vocal o amb consonant sonora, se sonoritza i esdevé [z]^[1]

consonant inv. ‎(plural consonants)

Que sona al mateix temps.
Capítol 4: en lo qual se declare com los moviments que formen un diapasó són espècies de la música consonant.^[2]
Tipus de rima en què només coincideixen el sons consonàntics del darrer mot de cada vers.
La quarta és formada per quatre versos heptasíl·labs de rima encadenada consonant, amb una rima falsa.^[3]
Que coincideix en la manera de pensar d'altres.
Ja hem dit més amunt que, de forma consonant amb la immensa majoria de treballs duts a terme sobre el tema,^[4]

↑ Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, 2006
↑ Felipe Pedrell, Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona, 1908
↑ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Miscel·lània Germà Colón, 1994
↑ Miquel Tortella Feliu, L'estrès ocupacional en els mestres d'escola, Universitat Illes Balears, 2001