constares

Català

Verb

constares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de constar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb constar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cons·ta·res (3)
• Anagrames: cortesans, costaners, encrostàs, necrosats, torcassen