consular

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kun.suˈɫar/, balear /kon.suˈɫa/, /kun.suˈɫa/

Occidental: /kon.suˈɫaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí consularis, segle XVII.

Adjectiu

consular inv. ‎(plural consulars)

1. Corresponent o pertanyent a un o a tots els cònsols.

   «Cridà a la secretària i li va dir de telefonejar al xofer, ja conegut. Minuts després era jo dalt d’un taxi de la confiança consular.» (Llorenç M. Estopinya, Un full del meu diari. Quatre Eves i un Adam, pàg. 18, 1966)

Compostos i expressions

• agent consular
• agència consular
• arxiu consular
• cancelleria consular
• circumscripció consular
• cos consular
• decisió consular
• decret consular
• dret consular
• dignitat consular
• estatut consular
• fasts consulars
• oficina consular
• relacions consulars
• representació consular

Traduccions

Traduccions

• Anglès: consular ^(en)
• Castellà: consular ^(es)

• Francès: consulaire ^(fr)

Nom

consular m. f. ‎(plural consulars)

1. (per extensió) cònsol

   «Oh déus justos, sentir això el marit, això saber el príncep i portar aquest prou enllà el seu desvergonyiment per contar, no cal dir a un consular, ni a un amic, ans simplement al marit, el seu adulteri i el seu fàstic!» (Carles Cardó (trad.), Diàlegs a Serè. De la clemència a Neró Cèsar de Sèneca, pàg. 27, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1926)

2. conseller

   «Sant Ambròs. Fill de Trèveris, de pares romans, era consular de Milà i no batejat encara, quan, d'una manera extraordinària, fou elegit bisbe d'aquesta ciutat.» (Tomàs Bellpuig, Els sants pares, pàg. 74, Editorial Barcino, Barcelona, 1927)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

Adjectiu

consular ‎(no comparable)

1. consular

Vegeu també

• Obres de referència: Merriam, Collins, Cambridge, Dict
• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kon.suˈlaɾ/, meridional \koŋ.suˈlaɾ\

Americà: alt /kon.s(u)ˈlaɾ/, baix \koŋ.suˈlaɾ\, austral /kon.suˈlaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí consulāris.

Adjectiu

consular inv. ‎(plural consulares)

1. consular

Relacionats

• cónsul

Miscel·lània

• Síl·labes: con·su·lar (3)
• Heterograma de 8 lletres (aclnorsu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre consular