contrabaix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˌkɔn.tɾəˈβaʃ/, occidental /ˌkon.tɾaˈbajʃ/
• Rimes: -ajʃ
• Etimologia: Del prefix contra- i baix, calc de l’italià contrabbasso, segle XVI.

Nom

contrabaix m. ‎(plural contrabaixos)

1. Instrument cordòfon més gran dels instruments d'arquet de la família del violí, i de tessitura més greu, de quatre cordes o, modernament, de cinc.

Sinònims

• verra (col·loquial)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kontrabass ^(de) m.
• Anglès: double bass ^(en)
• Basc: kontrabaxu ^(eu)
• Castellà: contrabajo ^(es)
• Eslovac: kontrabas ^(sk) m.
• Esperanto: kontrabaso ^(eo)
• Francès: contrebasse ^(fr)
• Gallec: contrabaixo ^(gl) m.
• Italià: contrabbasso ^(it)
• Polonès: kontrabas ^(pl) m.
• Portuguès: contrabaixo ^(pt) m.
• Romanès: contrabas ^(ro) n.
• Rus: контраба́с ^(ru) m. ‎(kontrabàs)

Nom

contrabaix m. f. ‎(plural contrabaixos)

1. Músic que toca el contrabaix.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·baix (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• contrabaix. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.