contraiéveu

Català

Verb

contraiéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de contraure.

Variants

• contraíveu, contraívou, contrèieu, contréieu

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·ié·veu (4)