contravinga

Català

Verb

contravinga

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb contravenir.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contravenir.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb contravenir.

Variants

• [1] contravingui, contravengui
• [2] contravingui, contravengui, contravingo
• [3] contravingui, contravengui

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·vin·ga (4)