convindre

Potser volíeu: convindré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kumˈbin.dɾə/
	balear /koɱˈvin.dɾə/, /kuɱˈvin.dɾə/
Occidental:	nord-occidental /komˈbin.dɾe/
	valencià /koɱˈvin.dɾe/, /komˈbin.dɾe/

• Rimes: -indɾe
• Etimologia: Del prefix con- i vindre, per analogia de convenir, segle XX.

Verb

convindre intr.

1. convenir

Conjugació

Es conjuga com convenir, alternant els dos radicals.

Segona conjugació amb formes velaritzades i alternança vocàlica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	convindre			haver convingut o convengut
gerundi	convenint			havent convingut o convengut
participi	convingut, convinguda, convinguts, convingudes
	convengut, convenguda, convenguts, convengudes						bal
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	convinc	convens	convé	convenim	conveniu	convenen
	convenc						bal
imperfet	convenia	convenies	convenia	conveníem	conveníeu	convenien
passat simple	convinguí	convingueres	convingué	convinguérem	convinguéreu	convingueren
	convenguí	convengueres	convengué	convenguérem	convenguéreu	convengueren	bal
futur	convindré	convindràs	convindrà	convindrem	convindreu	convindran
	convendré	convendràs	convendrà	convendrem	convendreu	convendran	bal
condicional	convindria	convindries	convindria	convindríem	convindríeu	convindrien
	convendria	convendries	convendria	convendríem	convendríeu	convendrien	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	convingui	convinguis	convingui	convinguem	convingueu	convinguin	occ
	convengui	convenguis	convengui	convenguem	convengueu	convenguin	bal
imperfet	convingués	convinguessis	convingués	convinguéssim	convinguéssiu	convinguessin
		convinguesses		convinguéssem	convinguésseu	convinguessen
	convinguera	convingueres	convinguera	convinguérem	convinguéreu	convingueren	val
	convengués	convenguessis	convengués	convenguéssim	convenguéssiu	convenguessin	bal
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	convén	convingui	convinguem	conveniu	convinguin
	–		convinga			convinguen	occ
	–		convengui	convenguem		convenguin	bal

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... convingut o convengut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... convindre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... convingut o convengut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... convingut o convengut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... convingut o convengut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... convingut o convengut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... convindre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... convingut o convengut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... convingut o convengut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... convingut o convengut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: convinc, convé, convenim

Antònims

• desconvindre

Derivats

• desconvindre

Miscel·lània

• Síl·labes: con·vin·dre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB