coordinació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ur.di.nə.siˈo/
	balear /ko.oɾ.ði.nə.siˈo/, /ku.ur.ði.nə.siˈo/
Occidental:	/ko.oɾ.ði.na.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí coōrdinātiōne(m), acusatiu de coōrdinātiō.

Nom

coordinació f. ‎(plural coordinacions)

1. Acció de coordinar, d’estar coordinat.
2. (lingüística) Relació sintàctica entre constituents equivalents que s’estableix per mitjà d’una conjunció.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Koordination ^(de) f.
• Anglès: coordination ^(en)
• Castellà: coordinación ^(es) f.
• Danès: koordination ^(da)
• Francès: coordination ^(fr) f.
• Hebreu: תיאום‎ ^(he) m.
• Italià: coordinazione ^(it) f.
• Noruec: koordinasjon ^(no) m.
• Occità: coordinacion ^(oc) f.
• Polonès: koordynacja ^(pl) f.
• Portuguès: coordenação ^(pt) f.
• Romanès: coordonare ^(ro) f.
• Rus: согласова́ние ^(ru) n. ‎(soglassovànie)
• Serbocroat: koordiniranje ^(sh) n.
• Suec: koordinering ^(sv) c.
• Txec: koordinace ^(cs) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·or·di·na·ci·ó (6)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB