corder

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kurˈde/
	balear /koɾˈðe/, /kurˈðe/
Occidental:	nord-occidental /korˈðe/
	valencià /koɾˈðeɾ/ⓘ, /koɾˈðe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: [1] Del llatí hispànic *cordarius, de cordus ‎(«tardà») referit al seu naixement, segle XIV. Es va consolidar en català occidental per influència del popular cordero, d’origen mossàrab atestat des del segle XIII. Coromines descarta el manlleu del castellà cordero, o de l’aragonès, per la implantació en valls pirinenques i terres valencianes lluny de zones frontereres.
• Etimologia: [2] De corda i el sufix -er, segle XIV.

Nom

corder m. ‎(plural corders)

1. (occidental) Anyell o carn d’anyell.

Derivats

• corderar

Nom

corder m. ‎(plural corders, femení cordera)

1. Persona que fa cordes.

Traduccions

Persona que fa cordes

• Anglès: roper ^(en)
• Castellà: cordelero ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·der (2)
• Anagrames: record, rècord

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat