coreano

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ko.ɾeˈa.no/

Americà: alt /k(o).ɾeˈa.no/, baix /ko.ɾeˈa.no/

• Rimes: -ano
• Etimologia: De Corea i el sufix -ano.

Adjectiu

coreano m. ‎(femení coreana, plural masculí coreanos, plural femení coreanas)

1. coreà

Nom

coreano m. ‎(plural coreanos, femení coreana)

1. coreà
2. (només masculí singular) coreà (llengua)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·re·a·no (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre coreano

Gallec

• Pronúncia: /ko.ɾeˈa.no/
• Etimologia: De Corea i el sufix -ano.

Adjectiu

coreano m. ‎(femení coreana, masculí plural coreanos, femení plural coreanas)

1. coreà

Nom

coreano m. ‎(plural coreanos, femení coreana)

1. coreà
2. (només masculí plural) coreà (llengua)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·re·a·no (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre coreano
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre coreano

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ko.reˈaː.no/
• Etimologia: De Corea i el sufix -ano.

Adjectiu

coreano m. ‎(femení coreana, plural masculí coreani, plural femení coreane)

1. coreà

Nom

coreano m. ‎(plural coreani, femení coreana)

1. coreà
2. (només masculí singular) coreà (llengua)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·re·à·no (4)

Portuguès

• Etimologia: De Coreia i el sufix -ano.

Adjectiu

coreano m. ‎(femení coreana, masculí plural coreanos, femení plural coreanas)

1. coreà

Nom

coreano m. ‎(plural coreanos, femení coreana)

1. coreà
2. (només masculí singular) coreà (llengua)