corporo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔr.pɔ.roː/
• Etimologia: De ‎corpus.

Verb

corporō ‎(1a present^?), corporās ‎(2a present), corporāre ‎(infinitiu), corporāvī ‎(perfet), corporātum ‎(supí)

1. matar, convertir en cos sense vida

   «corporare est interficere et quasi corpus solum sine animā relinquere» ()

   Convertir en cos es matar i, per dir-ho d'alguna manera, deixar el cos sol sense l'ànima.

2. incloure un cos

   «semen tempore ipso animatur corporaturque» ()

   la llavor conté vida i alhora un cos