cortesà

Potser volíeu: cortesa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kur.təˈza/
	balear /koɾ.təˈza/, /kur.təˈza/
Occidental:	/koɾ.teˈza/

• Rimes: -a
• Etimologia: De l'occità cortesan, de l'italià cortegiano, segle XV.

Adjectiu

cortesà m. ‎(femení cortesana, plural masculí cortesans, plural femení cortesanes)

1. Relatiu a la cort.

Nom

cortesà m. ‎(plural cortesans, femení cortesana)

1. Persona que freqüenta la cort d'un rei.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: courtier ^(en)
• Castellà: cortesano ^(es)
• Francès: courtisane ^(fr)
• Italià: cortigiano ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·te·sà (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceorst)
• Anagrames: actores, atroces, carotes, costaré, costera, croates, escarot, escorta, escortà, escotar, tocar-se, tocares, toscaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB