cota

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	/ˈkɔ.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔ.ta/
	valencià /ˈkɔ.ta/, /ˈkɔ.tɔ/

• Rimes: -ɔta
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu) oriental /ˈko.tə/, occidental /ˈko.ta/
• Rimes: -ota
• Etimologia: [1] Del llatí cotta, del fràncic *kotta ‎(«tela de llana»), segle X.
• Etimologia: [2] Del llatí quota [pars] ‎(«quina part»). Doblet del cultisme quota.

Nom

cota f. ‎(plural cotes)

1. Vestidura de defensa medieval feta de cuiro amb malles de ferro entrellaçades.
2. Bata dels escolans.

Traduccions

Vestidura de defensa medieval

• Anglès: coat ^(en)
• Castellà: cota ^(es) f.
• Francès: cotte ^(fr) f.
• Italià: cotta ^(it) f.

Bata dels escolans

• Anglès: frock ^(en)
• Castellà: sotana ^(es) f.
• Italià: sottana ^(it) f.

Nom

cota f. ‎(plural cotes)

1. Altitud d’un punt geogràfic.
2. Número que indica les dimensions d’un objecte en el dibuix tècnic.

Traduccions

Altitud

• Anglès: height ^(en)
• Castellà: cota ^(es) f.
• Francès: cote ^(fr) f.
• Italià: quota ^(it) f.

Adjectiu

cota f. ‎(plural cotes)

1. Forma femenina de cot.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ta (2)
• Anagrames: acot ^(alfagrama), cató, octa, taco, tacó, toca, tocà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB