cuiro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkuj.ɾu/
	balear /ˈkuj.ɾo/, /ˈkuj.ɾu/
Occidental:	nord-occidental /ˈkuj.ɾo/
	valencià /ˈkuj.ɾo/, /ˈkwi.ɾo/

• Etimologia: Variant de cuir, segle XIV.

Nom

cuiro m. ‎(plural cuiros)

1. forma alternativa de cuir
2. (valencià, metonímia) bot (recipient)

Miscel·lània

• Síl·labes: cui·ro (2)
• Anagrames: ciuró, Ciuró

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB