crit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɾit/
• Rimes: -it
• Etimologia: De cridar i la desinència Ø, segle XIV.

Nom

crit m. ‎(plural crits)

1. So inarticulat emès per la boca que pot estar produït per una emoció forta, una sorpresa, un dolor.
2. La veu pròpia de cada animal.

Compostos i expressions

• parlar a crits: discutir-se, alçar la veu en la conversa

Sinònims

• xiscle

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Schrei ^(de) m.
• Anglès: scream ^(en), shout ^(en), yell ^(en)
• Castellà: grito ^(es)
• Danès: skrig ^(da) n.
• Eslovac: krik ^(sk) m., výkrik ^(sk) m.
• Eslovè: krik ^(sl) m.
• Finès: kirkuna ^(fi)
• Francès: cri ^(fr)
• Gal·lès: sgrech ^(cy) f.
• Georgià: კივილი ^(ka) ‎(kívili)
• Grec: ξεφωνητό ^(el) n. ‎(xefonitó), κραυγή ^(el) f. ‎(kravgí)
• Hebreu: צרחה‎ ^(he) f.
• Irlandès: scread ^(ga) f.
• Islandès: öskur ^(is) n.
• Italià: grido ^(it)
• Japonès: 悲鳴 ^(ja)
• Neerlandès: schreeuw ^(nl) m.
• Persa: جیغ‎ ^(fa)
• Polonès: krzyk ^(pl) m.
• Portuguès: grito ^(pt) m.
• Rus: крик ^(ru) m. ‎(krik), вопль ^(ru) m. ‎(vopl)
• Sicilià: buci ^(scn) f.
• Suahili: nduru ^(sw)
• Suec: skrik ^(sv) n.
• Turc: çığlık ^(tr)
• Txec: výkřik ^(cs) m.
• Volapük: luvokäd ^(vo)
• Xinès: 喊聲 ^(zh) ‎(喊声, hǎnshēng)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB