cubus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊ.bʊs/
• Etimologia: Del grec antic κύβος ‎(kýbos).

Nom

cubus m. ‎(genitiu cubī)

1. cub

   «Cubus est figura propria solida, quae longitudine, latitudine et altitudine continetur.» (Isidor de Sevilla, Etymologiarum libri XX)

   (afegiu la traducció en català)

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cubus	cubī
Vocatiu	cube	cubī
Acusatiu	cubum	cubōs
Genitiu	cubī	cubōrum
Datiu	cubō	cubīs
Ablatiu	cubō	cubīs