- Pronúncia(i): /kʊm/
- Etimologia: Preposició: De l'indoeuropeu *ḱómapud («proper a»).
- Etimologia: Conjunció: De l'indoeuropeu *kʷóm, forma acusativa de *kʷos.
cum
- amb (emprat amb ablatiu)
Titus cum familiā habitat.- Titus viu amb la seva família.
cum
- quan (acompanyat de subjuntiu)
Per viam ambulābāmus cum pugnam vīdimus.- Anàvem pel camí quan van veure una baralla.