cum

Llatí

• Pronúncia: /kʊm/

Preposició

cum

• Etimologia: De l'indoeuropeu *ḱómapud, («proper a»).

1. amb (emprat amb ablatiu)

   Ex.: Titus cum familiā habitat (traducció: «Titus viu amb la seva família»).

Conjunció

cum

• Etimologia: De l'indoeuropeu *kʷóm, forma acusativa de *kʷos.

1. quan (acompanyat de subjuntiu)

   Per viam ambulābāmus cum pugnam vīdimus (traducció: «Anavem pel camí quan van veure una baralla»).