cumpleanyer

Català

Oriental:	/kum.pɫe.əˈɲe/
Occidental:	nord-occidental /kum.pɫe.aˈɲe/, valencià /kum.pɫe.aˈɲeɾ/

Rimes: -e(ɾ)
Etimologia: Del castellà cumpleañero, de cumpleaños ‎(«natalici») i el sufix -ero, segle XXI.

cumpleanyer m. ‎(plural cumpleanyers, femení cumpleanyera)

(castellanisme, col·loquial) Qui fa els anys, de qui es celebra el natalici.
«Però al final hi vam arribar a temps per sopar i estar amb la cumpleanyera!!! Va estar genial... Vam arribar a casa tardíssim.» (Irene M., Resposta a 'Mentre esperem comença algun dia passem l'estona', pàg. 376, maig 2010)