Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /kunˈdiɾ/, meridional \kuŋˈdiɾ\
Americà: alt /k(u)nˈdiɾ/, baix \kuŋˈdiɾ\, austral /kunˈdiɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Del gòtic *𐌺𐌿𐌽𐌳𐌾𐌰𐌽 ‎(«créixer, propagar-se»), del protogermànic *kundiz ‎(«mena»).

Verb modifica

cundir ‎(present cundo, passat cundí, futur cundiré)

  1. estendre, escampar
    «Entonces pudo observar que por todas partes cundía el pánico y que ya muchos huían sin respetar las órdenes de los oficiales.» (José Coffin, El general Gutiérrez, 1980)
    Llavors va poder observar que per tot arreu el pànic s'estenia i que molts fugien sense respectar les ordres dels oficials.
    «ALMORADUX, que es lo mismo que el Sándalo, es una planta cuya raíz cunde mucho, y así ella como las hojas, y flores huelen muy bien.» (Miguel Gerónimo Suárez y Nuñez, Memorias instructivas, utiles y curiosas, sobre agricultura, comercio, industria, economía, medicina, química, botánica, historia natural, 1785, pàgina 409)
    Almmoradux, que és el mateix que sàndal, és una planta l'arrel de la qual s'escampa molt i, tant l'arrel com les fulles i les flor fan molt bona olor.
  2. allargar, durar, donar de si
    «...lo cierto es que les cunde poco el trabajo» (Ignacio Pascual Castroviejo, Síndrome de déficit de atención-hiperactividad, Ediciones Díaz de Santos, 2011, pàgina 223)
    ...el fet és que la feina els dura poc
  3. aprofitar, retre
    «Espero que ninguna mujer haya sido tan tonta como para caer en tus redes esta noche, ya me imagino cómo las tratarás en la cama, debe de ser un espanto. Que te cunda tu redondo de ternera.» (Éric Reinhardt, El amor y los bosques, 2015)
    Espero que cap dona hagi estat tan babaua com per caure a les teves argúcies aquesta nit, ja m'imagino com les tractaràs al llit, deu ser un espant. Que et faci profit el teu tall de vedella.

Conjugació modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: cun·dir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cdinru)