curiositat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɾi.u.ziˈtat/ⓘ
	balear /ku.ɾi.o.ziˈtat/, /ku.ɾi.u.ziˈtat/
Occidental:	/ku.ɾi.o.ziˈtat/

• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí curiōsitāte(m), acusatiu de curiōsitās, segle XV.

Nom

curiositat f. ‎(plural curiositats)

1. Desig intens de saber, de conèixer, d'aprendre alguna cosa.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Neugier ^(de) f., Wissbegier ^(de) f., Wissbegierde ^(de) f.
• Anglès: curiosity ^(en)
• Àrab: فُضُول‎ ^(ar) m.
• Basc: jakinmin ^(eu)
• Búlgar: любопи́тство ^(bg) n. ‎(liubopitstvo)
• Castellà: curiosidad ^(es)
• Danès: nysgerrighed ^(da) c.
• Eslovac: zvedavosť ^(sk) f.
• Esperanto: scivoleco ^(eo)
• Estonià: uudishimu ^(et)
• Finès: uteliaisuus ^(fi)
• Francès: curiosité ^(fr)
• Friülà: curiosetât ^(fur) f.
• Grec: περιέργεια ^(el) f. ‎(periérgia)
• Hebreu: סקרנות‎ ^(he) f.
• Hongarès: kíváncsiság ^(hu)
• Islandès: forvitni ^(is) f.
• Italià: curiosità ^(it) f.
• Japonès: 好奇心 ^(ja)
• Lituà: smalsumas ^(lt) m.
• Llatí: curiositas ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: TAFANEJAR ^(csc)
• Macedoni: љубопитност ^(mk) f.
• Neerlandès: nieuwsgierigheid ^(nl)
• Noruec: nysgjerrighet ^(no)
• Polonès: ciekawość ^(pl) f.
• Portuguès: curiosidade ^(pt) f.
• Romanès: curiozitate ^(ro) f.
• Rus: любопы́тство ^(ru) n. ‎(liubopitstvo), любозна́тельность ^(ru) f. ‎(liuboznàtelnost)
• Serbocroat: знатижељност ^(sh) f. (ciríl·lic), znatiželjnost ^(sh) f. (llatí)
• Turc: merak ^(tr)
• Txec: zvědavost ^(cs) f.
• Ucraïnès: ціка́вість ^(uk) f. ‎(tsikàvist)
• Xinès: 好奇 ^(zh) ‎(hǎoqí)

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ri·o·si·tat (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• curiositat. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.