debel

Català

Verb

debel

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de debel·lar.

Caló català

• Pronúncia: /dəˈbel/
• Etimologia: Del romaní devel.

Nom

debel ‎(dəbél) m.

1. déu

Sinònims

• Rutdebel ‎(rruddəbél)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33