debilitegués

Català

Verb

debilitegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb debilitar.

Variants

• debilitessi, debilités, debilitàs, debilitara

Miscel·lània

• Síl·labes: de·bi·li·te·gués (5)