debiliteguessen

Català

Verb

debiliteguessen

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb debilitar.

Variants

• debilitessin, debilitessen, debilitassin, debilitassen, debilitaren

Miscel·lània

• Síl·labes: de·bi·li·te·gues·sen (6)