deixeble

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəˈʃɛb.bɫə/, /dəˈʃɛ.βɫə/
	balear /dəˈʃəb.bɫə/, /dəˈʃɛb.bɫə/
Occidental:	nord-occidental /dejˈʃeb.bɫe/, /dejˈʃe.βɫe/
	valencià /dejˈʃe.bɫe/, /deˈʃe.βɫe/

• Etimologia: Del llatí discipulu(m), acusatiu de discipulus, segle XIV.

Nom

deixeble m. ‎(plural deixebles, femení deixebla)

1. Persona que rep o ha rebut l'ensenyament d'un mestre.
2. Seguidor de la doctrina d'algú.

Sinònims

• alumne

Traduccions

Traduccions

• Anglès: disciple ^(en)
• Castellà: discípulo ^(es) m.
• Francès: disciple ^(fr)
• Llengua de signes catalana: ALUMNE ^(csc)
• Maltès: dixxiplu ^(mt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: dei·xe·ble (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• deixeble. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: deixeble