deliciae

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deːˈlɪ.kɪ.aj/
• Etimologia: De dēlicia o dēliciō ‎(«seduir, atreure»).

Nom

dēliciae f. ‎(genitiu dēliciārum)

1. delícia
2. delit, plaer

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	-	dēliciae
Vocatiu	-	dēliciae
Acusatiu	-	dēliciās
Genitiu	-	dēliciārum
Datiu	-	dēliciīs
Ablatiu	-	dēliciīs

Derivats

• delicātus