Potser volíeu: delícia
  • Pronúncia(i): /deːˈlɪ.kɪ.a/
  • Etimologia: Del prefix de- i el terme laciō ‎(«seduir, atreure»), que també va donar el verb poc freqüent dēliciō. El sentit comú a totes les accepcions és «unir, aplegar», sigui elements arquitectònics, l'aigua o les persones.

dēlicia f. ‎(genitiu dēliciae)

  1. cantonada
  2. canaló, desguàs
  3. plaer, delit, joia, amor
    Et Critias mea delicia est.—(traducció:«I Critias és el meu amor.»)

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu dēlicia dēliciae
Vocatiu dēlicia dēliciae
Acusatiu dēliciam dēliciās
Genitiu dēliciae dēliciārum
Datiu dēliciae dēliciīs
Ablatiu dēliciā dēliciīs


Derivats

modifica