demanàreu

Potser volíeu: demanareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /də.məˈna.ɾəw/, occidental /de.maˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

demanàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de demanar.

   [Vosaltres/vós] demanàreu o vau/vàreu demanar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb demanar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] demanéssiu, demanésseu, demanàsseu, demanàssiu o demanàreu.