Català

modifica

demando

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de demandar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: de·man·do (3)
  • Anagrama: adondem
  • Pronúncia(i): /deːˈman.doː/
  • Etimologia: Del prefix de- i mandō.

dēmandō ‎(1a present?), dēmandās ‎(2a present), dēmandāre ‎(infinitiu), dēmandāvī ‎(perfet), dēmandātum ‎(supí)

  1. confiar una tasca a algú, encomanar