desbancàsseu

Català

Verb

desbancàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desbancar.

Variants

• desbanquéssiu, desbanquésseu, desbancàssiu, desbancàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ban·càs·seu (4)