desconvingues

Potser volíeu: desconvingués

Català

Verb

desconvingues

1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb desconvenir.

Variants

• desconvinguis, desconvenguis

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·vin·gues (4)
• Anagrama: desconvenguis