Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /de.zen.se.βeˈɣe.sow/

desencebeguéssou

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desencebar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] desencebéssiu, desencebésseu, desencebàsseu, desencebàssiu o desencebàreu.