desencolàsseu

Català

Verb

desencolàsseu

1. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desencolar.

Variants

• desencoléssiu, desencolésseu, desencolàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·co·làs·seu (5)