desertor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.zərˈto/
Occidental:	nord-occidental /de.zerˈto/, valencià /de.zeɾˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)

Nom

desertor m. ‎(plural desertors, femení desertora)

1. Persona que, en la guerra, abandona la batalla o l'exèrcit sense permís per amagar-se o passar-se al bàndol contrari.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: des·er·tor (3)
• Anagrames: derrotes, derrotés, redortes, Torderes

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot