desmobilitzàsseu

Català

Verb

desmobilitzàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desmobilitzar.

Variants

• desmobilitzéssiu, desmobilitzésseu, desmobilitzàssiu, desmobilitzàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·mo·bi·lit·zàs·seu (6)