Potser volíeu: desnonareu

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /dəz.nuˈna.ɾəw/, occidental /dez.noˈna.ɾew/
  • Rimes: -aɾew

desnonàreu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de desnonar.
    [Vosaltres/vós] desnonàreu o vau/vàreu desnonar.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desnonar.
    Forma valenciana: [vosaltres/vós] desnonéssiu, desnonésseu, desnonàsseu, desnonàssiu o desnonàreu.