Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /dəz.nuˈnɛw/, occidental /dez.noˈnew/
  • Rimes: -ɛw

desnoneu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de desnonar.
    [Vosaltres/vós] desnoneu o desnonau.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb desnonar.
    [Que vosaltres/vós] desnoneu.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb desnonar.
    Desnoneu o desnonau [vosaltres/vós].