desobeïxes

Català

Verb

desobeïxes

1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de desobeir.
2. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeeixes
• [2] desobeeixis, desobeïsques, desobeesquis, desobeïxos, desobeesques

Miscel·lània

• Anagrama: obsedeixes