desobeiguéreu

Català

Verb

desobeiguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de desobeir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeíreu
• [2] desobeiguésseu, desobeíssiu, desobeísseu, desobeíreu