desobeigueren

Català

Verb

desobeigueren

1. (col·loquial balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de desobeir.
2. (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeïren
• [2] desobeiguessen, desobeïssin, desobeïssen, desobeïren