desobeigueres

Català

Verb

desobeigueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de desobeir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeïres
• [2] desobeiguesses, desobeïssis, desobeïsses, desobeïres