desoir
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /dəz.uˈi/ Occidental: nord-occidental /dez.oˈi/, valencià /dez.oˈiɾ/
Verb
modificadesoir trans.
- No fer cas de consells o ordres donades.
- «Havia desoït els consells dels seus pares que no conduís amb els punts i que esperés uns dies a Calahorra fins que es recuperés del tot.» ([1])
Sinònims
modificaConjugació
modificaTercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu] | desoir | haver desoït | |||||
Gerundi | desoint | havent desoït | |||||
Participis | desoït, desoïda, desoïts, desoïdes | ||||||
Formes personals simples | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desoeixo | desoeixes | desoeix | desoïm | desoïu | desoeixen | |
desoeixi | sept | ||||||
desoeix | eiv, alg | ||||||
desoesc | desoeixs | mall | |||||
desoïsc | desoïxes | desoïx | desoïxen | val | |||
desoïxo | n-occ | ||||||
desous | desou | desouen | nota 1 | ||||
Imperfet | desoïa | desoïes | desoïa | desoíem | desoieu | desoïen | |
Passat simple | desoí | desoïres | desoí | desoírem | desoíreu | desoïren | v.cent, eiv |
Futur | desoiré | desoiràs | desoirà | desoirem | desoireu | desoiran | |
Condicional | desoiria | desoiries | desoiria | desoiríem | desoiríeu | desoirien | |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desoeixi | desoeixis | desoeixi | desoïm | desoïu | desoeixin | |
desoïsca | desoïsques | desoïsca | desoïsquen | occ | |||
desoesqui | desoesquis | desoesqui | desoïguem | desoïgueu | desoesquin | bal | |
Imperfet | desoís | desoïssis | desoís | desoíssim | desoíssiu | desoïssin | |
desoïsses | desoíssem | desoísseu | desoïssen | ||||
desoïra | desoïres | desoïra | desoírem | desoíreu | desoïren | val | |
Imperatiu | - | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desoeix | desoeixi | desoïm | desoïu | desoeixin | ||
desoïx | desoïsca | desoïsquen | occ | ||||
desoesqui | desoïguem | desoesquin | bal | ||||
Formes personals compostes i perifràstiques | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... desoït |
havem | haveu | ||||||
Passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... desoir |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
Plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... desoït |
Passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... desoït |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
Futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... desoït |
Condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... desoït |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... desoir |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
Perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... desoït |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
Plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... desoït |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... desoït |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver | ||
Nota 1: antiga conjugació pura que es manté en alguns parlars. Vegeu la informació sobre aquesta taula. |
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Gleichgültigkeit (de)
- Anglès: disregard (en)
- Castellà: desatender (es)
- Francès: mépriser (fr)
- Italià: trascurare (it)
Miscel·lània
modificaVegeu també
modifica- ↑ Jordi Caballeria Arnaus, El Temps, que tot ho emmerda, 2012