desoir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəz.uˈi/
Occidental:	nord-occidental /dez.oˈi/, valencià /dez.oˈiɾ/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: desoí
• Etimologia: Del prefix des- i oir.

Verb

desoir trans.

1. No fer cas de consells o ordres donades.

   «Havia desoït els consells dels seus pares que no conduís amb els punts i que esperés uns dies a Calahorra fins que es recuperés del tot.» ()

Sinònims

• desatendre, desobeir

Conjugació

    Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	desoir			haver desoït
Gerundi	desoint			havent desoït
Participis	desoït, desoïda, desoïts, desoïdes
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desoeixo	desoeixes	desoeix	desoïm	desoïu	desoeixen
	desoeixi						sept
	desoeix						eiv, alg
	desoesc	desoeixs					mall
	desoïsc	desoïxes	desoïx			desoïxen	val
	desoïxo						n-occ
		desous	desou			desouen	nota 1
Imperfet	desoïa	desoïes	desoïa	desoíem	desoieu	desoïen
Passat simple	desoí	desoïres	desoí	desoírem	desoíreu	desoïren	v.cent, eiv
Futur	desoiré	desoiràs	desoirà	desoirem	desoireu	desoiran
Condicional	desoiria	desoiries	desoiria	desoiríem	desoiríeu	desoirien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desoeixi	desoeixis	desoeixi	desoïm	desoïu	desoeixin
	desoïsca	desoïsques	desoïsca			desoïsquen	occ
	desoesqui	desoesquis	desoesqui	desoïguem	desoïgueu	desoesquin	bal
Imperfet	desoís	desoïssis	desoís	desoíssim	desoíssiu	desoïssin
		desoïsses		desoíssem	desoísseu	desoïssen
	desoïra	desoïres	desoïra	desoírem	desoíreu	desoïren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		desoeix	desoeixi	desoïm	desoïu	desoeixin
		desoïx	desoïsca			desoïsquen	occ
			desoesqui	desoïguem		desoesquin	bal
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desoït
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desoir
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desoït
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desoït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desoït
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desoït
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desoir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desoït
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desoït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desoït
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: antiga conjugació pura que es manté en alguns parlars. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gleichgültigkeit ^(de)
• Anglès: disregard ^(en)
• Castellà: desatender ^(es)
• Francès: mépriser ^(fr)
• Italià: trascurare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·o·ir (3)
• Heterograma de 6 lletres (deiors)
• Anagrames: desori, ordies, ordiés, soredi

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot