desplaïven

Català

Verb

desplaïven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de desplaure.

Variants

• desplaeven, desplaïen

Miscel·lània

• Síl·labes: des·pla·ï·ven (4)