detraíveu

Català

Verb

detraíveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de detraure.

Variants

• detraívou, detraiéveu, detrèieu, detréieu

Miscel·lània

• Síl·labes: de·tra·í·veu (4)
• Anagrama: advertíeu