diccionarista
CatalàModifica
- Pronúncia(i): (masculí)
- Oriental: central /dik.si.u.nəˈɾis.tə/, balear /dik.si.o.nəˈɾis.tə/, /dik.si.u.nəˈɾis.tə/
- Occidental: /dik.si.o.naˈɾis.te/
- Rimes: -iste
- Pronúncia(i): (femení)
- Oriental: central /dik.si.u.nəˈɾis.tə/, balear /dik.si.o.nəˈɾis.tə/, /dik.si.u.nəˈɾis.tə/
- Occidental: /dik.si.o.naˈɾis.ta/
- Rimes: -ista
- Etimologia: De diccionari i el sufix -ista, segle XX.
NomModifica
diccionarista m. f. (plural diccionaristes)
- Lexicògraf que redacta i publica un diccionari.
- «Tots els autors -deia un diccionarista francès- poden aspirar a la lloança. Els lexicògrafs no poden aspirar més que a alliberar-se dels retrets.» (Joan Veny, Llengua històrica i llengua estàndard, 2001, ISBN 9788437052595.)
TraduccionsModifica
Traduccions
|
|
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: dic·ci·o·na·ris·ta (6)
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: DCVB
CastellàModifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /dik.θjo.naˈɾis.ta/, meridional /dik.θjo.naˈɾih.ta/
- Americà: alt /dik.sjo.naˈɾis.t(a)/, baix /dik.sjo.naˈɾih.ta/
- Rimes: -ista
- Etimologia: De diccionario i el sufix -ista.
NomModifica
diccionarista m. f. (plural diccionaristas)
SinònimsModifica
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: dic·cio·na·ris·ta (5)
Vegeu tambéModifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre diccionarista