diglòssia

Potser volíeu: diglossia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diˈɣɫɔ.si.ə/, balear /diɡˈɡɫɔ.si.ə/
Occidental:	/diˈɣɫɔ.si.a/

• Rimes: -ɔsia
• Etimologia: Del prefix di- i el sufix -glòssia.

Nom

diglòssia f. ‎(plural diglòssies)

1. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent, l'un per a funcions formals, generalment en l'ús escrit, i l'altre per a funcions informals, bàsicament orals.

   «A començaments del segle XX el català es troba en una situació de diglòssia: és una llengua vigorosa en l'àmbit familiar i popular, utilitzada en una gran part dels contextos orals, però té poc ús en els àmbits formals, de manera que com a llengua escrita s'ha convertit en residual.» (Gemma Pauné Xuriguera, Alcover i Fabra, dos lingüistes en acció: història d'un antagonisme (pàg. 50), març 2021.)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: diglossia ^(en)
• Castellà: diglosia ^(es)
• Francès: diglossie ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·glòs·si·a (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• diglòssia. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.